A materialidade das fillas de Lupa

En els darrers anys s'han incrementat les narracions que se centren en el futur dels personatges i, sobretot, dels personatges, enfront d'altres tipus d'arguments. Entre les propietats de les quals surten els protagonistes, el gènere és especialment rellevant. El fet de ser registrat com a personatges femenins activa altres trets satèl·lit que els doten d'una atracció especial per l'art. La marginació, l'anomalia, la quantificació del cos, però també la lluita, és a dir, la construcció d'una identitat en conflicte, obren un espai. per inusual i permetre un recorregut de la trama complexa. Però també ens enfronten a una doble condició ontològica: ser dona, com ser un personatge de ficció, és ser alguna cosa, un objecte que sorgeix d'una sèrie d'inscripcions i que forma part de la realitat, encara que les inscripcions siguin socials. De fet, l'abundància de protagonistes femenines que es dediquen al treball artístic aparella l'aparició de dones i personatges, ja que tots dos són objectes socials, no naturals, sense que això impliqui que no tinguin la mateixa dignitat en la seva existència. D'aquesta manera, des del punt de vista de l'ontologia de l'art i del nou realisme, s'analitzen els tipus d'objectes de ficció femenins que apareixen a la narrativa gallega del segle XXI i les inscripcions de les quals sorgeixen, des del convenciment que el personatges, també els personatges, existeixen.