AI lof you, Ashley

Ostres, a les tietes no hi ha qui les entengui. Sens dubte, no hi ha qui entengui què volen els nois. I a qui ha vingut d'intercanvi la murri encara menys. Si em faig embolic amb els listenings, la entendré a ella, mascle. No poder anar al Ball de Primavera amb Cameron em semblava la pitjor de les tragèdies, però això? Passar un mes en aquest apartament diminut, amb aquesta família absurda i havent d?anar a classe amb l?estúpid que m?ha tocat de company... Això sí que és un drama! Ahli, diu que es diu Ahli. Això sí que ho he enxampat. Bé, li preguntaré al Jose, a veure si ell sap què puc fer amb ella perquè no se'm mori d'avorriment. Que si el palmell, em suspenen i, si em suspenen, EM TREU LA MOTO! Encara que, en realitat, que Juanjo sigui tan ximple em va bé. Ric amb les seves ximpleries i, quan ric, se m'oblida que Cameron no em fa ni cas i que tots els plans de futur que teníem (la casa de dues plantes, la parelleta de fills rossos i el cadellet de golden retriever) es han anat en orris. Bé, potser la que tenia els plans de futur era només jo, però... Espera un moment, què és això? Un casc d?acompanyant? JUANJOOO! Ja pots anar amb compte, que com que esmenis la noia amb la moto te la carregues!