Alberto Closas

Aquest llibre és més que una biografia d'Alberto Closas. Pretén, en primer lloc, esmenar la inexistència d'un recull exhaustiu de la seva activitat teatral i cinematogràfica, així com aclarir quin va ser el seu origen, ja que molta gent li creu nascut a Madrid o fins i tot a l'Argentina. En segon lloc, reivindicar la memòria del seu pare, Rafael Closas, compromès amb la causa republicana des de diversos llocs de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya sota la presidència de Francesc Macià, fins al de conseller en l'últim govern de Lluís Companys el 1938. aquest va ser el detonant que va provocar l'exili de tota la família a França, al gener de 1939, i posteriorment el dels dos germans grans a l'Argentina des de París. La seva tasca es va desenvolupar sempre a l'ombra, lluny de la notorietat pública. I la seva memòria no s'ha de perdre lentament entre l'oblit i la malenconia. Aquesta és, doncs, també una història de l'exili que va patir una família que, com tantes altres, va patir la derrota que, després de la Guerra Civil, va dispersar com un vendaval a tants habitants d'un país dividit i humiliat en el qual, en realitat, tots van perdre. En aquest cas, per un dels seus membres com a mínim, Alberto Closas, l'èxit va acompanyar el seu passejar i va acabar com una història de triomfs i reconeixements. La magnitud de l'arxiu familiar ha permès als nebots Francis i Silvia la reconstrucció d'un període històric d'una ciutat i d'un país i triar el millor de les persones i els personatges, dibuixant amb les seves llums, i també amb algunes de les seves ombres, un retrat el més exacte possible d'un home i la seva circumstància, particular i comú, pròpia i intransferible, especial i general. Una vida més, ni més ni tampoc menys.