Anónimo veneciano

En una Venècia onírica, es consumeixen els darrers dies de la vida d'un músic i els gegants d'una història d'amor corcada per l'abandó, el ressentiment i el penediment: un home, condemnat a mort per una malaltia incurable, torna a trobar la dona que el va deixar vuit anys abans, després d'un amor intens i nociu per igual. Magistralment explicada, la història es concentra en el retrobament desesperat entre dos éssers que, si bé s'estimen encara, no perden ocasió de ferir-se mútuament, de castigar-se, per donar vida a un joc absurd de laceracions morals. Abans guió cinematogràfic, després text teatral i finalment novel·la, Berto va començar a treballar a Anònim venecià després de l'èxit irresistible d'El mal oscuro. Inicialment empès més per raons "gastronòmiques", com diria Brecht, que per una real inspiració, l'autor va acabar obsessionant-se amb aquest text, fins a convertir-lo en una autèntica joia, una petita obra mestra que va captivar la crítica i el públic per la saviesa compositiva , la fluïdesa dels diàlegs, el poder evocatiu de l'ambientació i una malenconia vellutada i envoltant com la boira de Venècia.