Aún más en la mirada

El recorregut que ha fet la poesia durant el darrer segle ha transitat entre l'idealisme de finals del XIX i la desconstrucció de la segona meitat del XX després del seu recargolament estètic durant les avantguardes. Ha estat un camí fèrtil en indagació, experimentació i comprensió del fet poètic. María Zambrano va abordar la poesia com a forma de coneixement des de la fenomenologia, cosa que Chantal Maillard va portar a conseqüències més radicals quan va proposar el salt des de la raó poètica fins a la raó estètica. Al llarg de tot aquest temps els poetes s'han debatut entre la sentimentalitat, la racionalitat, l'art, l'experiència i l'esperit que la Il·lustració va deixar a les mans alhora que Orient entrava a les nostres vides amb el seu sentit circular del temps i del esdevenir. Keiji Nishitani, últim gran representant de l'Escola de Kyoto, comentava que el poema «Un sol full que cau, / tardor per tot arreu» és més que una figura retòrica. Pertany al camp on la caiguda d'un sol full és pres com un fet absolut. Quan la nostra mirada es posa en alguna cosa concreta i ens revela una qualitat de la vida en conjunt experimentem un sentit de transcendència. El mestre japonès afirmava que la veritat poètica i la veritable poesia era just aquesta sensació que en un moment ens porta d'una cosa que succeeix a la natura a una contemplació universal. Aquest llibre ens revela l'amplitud i la perplexitat d'un viatge tan estrany.