Autobiografía de mi madre

La meva mare va morir en el moment en què vaig néixer, i així, durant tota la meva vida, no hi va haver res que s'interposés entre jo i l'eternitat; a la meva esquena hi havia sempre un vent negre i ombrívol. Així comença el relat de vida de Xuela, que neix a principis del segle XX a l'illa de Dominica, a les Antilles i que, als setanta anys, rememora els esdeveniments d'una existència marcada per una mare que mai no va conèixer i per els fills que mai va tenir. Filla d'una caribenya que mor poc després de donar a llum i d'un afroescocès que l'entrega a cura d'una bugadera, la Xuela intenta trobar el camí en un món orfe i amb l'herència opressiva de la dominació colonial. Quan arriba a l'edat escolar, el pare la mana a l'escola, on pateix la discriminació de la professora. Per aquest motiu, el seu pare decideix portar-la amb ell i la seva nova esposa, que comença a atacar-la per percebre-la com a competidora per a l'estabilitat econòmica dels seus fills. Quan la Xuela fa quinze anys, el seu pare l'envia a viure amb uns coneguts, el matrimoni LaBatte. En observar-los, la Xuela aprendrà la naturalesa depenent de les relacions entre homes i dones, i començarà a patir les insinuacions del senyor LaBatte.