Bacanalia

Roma, 206 a. C. Al mercat d'esclaus, els homes observen amb lascívia continguda una nena nua de dotze anys. Un puja per ella: Fecenio. Ha estat soldat i és proxeneta. A l'esclava en diuen Hispala, La Hispana. Algun dia, si es guanya la llibertat, potser és a més Fecenia. I llavors quedarà doblement marcada: per l'estigma servil de tenir amo fins i tot en el nom i per la taca retadora amb forma de fulla d'heura que mostra sobre el pit. Ella diu que és "una marca dels déus", el símbol de la destinació. Supersticions d'esclaus... O potser no? Vint anys més tard Hispala, la petita cabrera, que mai va conèixer un pare, ja que el seu es va allistar entre les tropes d'Aníbal abans que naixés, tindrà un paper principal en la tragèdia que va truncar la vida de set mil romanes (nobles i plebees, llibertes i esclaves). Al si d'una Roma republicana que s'afanya per expandir la seva influència, per ampliar els seus horitzons mentre preserva les tradicions, les bacants escapen al control. El seu regne no pertany a aquest món. Sumides en èxtasi mistèric, s'evadeixen espiritualment d'un ordre establert per costums patriarcals.