Baladas y Odas

Ja convertit en un dels referents més destacats del modernisme hispànic, el jove Juan Ramón va compondre una ingent quantitat de textos en prosa que anirà reservant als seus arxius. L'aparició de Platero i jo el 1914 dóna compte de la qualitat d'aquestes proses, escrites majoritàriament durant el seu retir a Moguer entre 1906 i 1912, però no serà aquest gran llibre un èxit únic ni aïllat. Neixen en paral·lel dos extensos poemaris que titularà Baladas per a després i Odas libres, conjunt aquest últim que més tard sumarà a Odas castas sota el genèric epígraf Odas. A cura de Soledad González Ródenas, aquest volum supera les deficients recopilacions pòstumes i ofereix una fidedigna organització dels seus continguts, que té en compte les indicacions anotades pel poeta per a la seva edició i recupera un bon nombre de composicions inèdites, ampliant el corpus fins a ara conegut. Tots dos llibres suposen la més primerenca i important incursió de la lírica espanyola en el debatut gènere del "poema en prosa". En ells JRJ eludeix la malenconia decadentista i els tons lúgubres dels seus versos coetanis per endinsar-se en inflexions que van de l'eròtic a l'humorístic, passant pel col·loquial, anecdòtic o pictòric. Amb aquestes breus i centellejants proses compondrà, a més a més, una autobiografia lírica on plasma sense traves els esvaïments -més carnals que sentimentals- que va mantenir amb diferents dones, i als quals només va posar fi la seva decisiva trobada el 1913 amb Zenòbia.