Biofilia

Edward O. Wilson és el biòleg més important i influent del nostre temps. Però biofilia no és un llibre sobre biologia. O no només. També són unes memòries heterodoxes, filades amb apassionants observacions i inesperades anècdotes. Així com una necessària declaració de posicions filosòfiques i ètiques en un món dominat pel vertigen de l'extinció massiva d'espècies i el canvi climàtic. Wilson defineix la biofilia en aquestes pàgines com "l'impuls d'associació que sentim cap a altres formes de vida". I ens explica com els milions d'anys durant els quals l'Homo sapiens es va relacionar d'una manera tan estreta amb el seu entorn van crear una necessitat emocional profunda d'estar en contacte íntim i constant amb la resta dels éssers vius, ja siguin plantes o animals. La satisfacció d'aquest desig vital, afirma Wilson, té la mateixa importància per a l'ésser humà que el fet d'entaular relacions amb altres persones. A l'igual que ens sentim bé en socialitzar, trobem pau i refugi quan caminem pel bosc, ens acostem a la mar, contemplem un mur devorat per les enfiladisses o vam passar la tarda amb el nostre gos. Wilson connecta hàbilment els fets, la història, la filosofia, la biologia evolutiva i les seves pròpies vivències professionals o quotidianes per demostrar l'existència d'aquest vincle i la importància fonamental de conservar-lo. I també ens proposa diferents formes per avivar-, ja que tant la nostra existència com la de la resta dels éssers vius que ens acompanyen en aquest planeta depenen en última instància de la pervivència d'aquesta connexió ancestral.