Bologna Boogie

Bolonya, estiu de 1947. El comissari Pol s'acaba de baixar de el tren, procedent de la llunyana Granada. La seva missió: investigar la desaparició d'un compatriota, Guillermo Sola Bosch, professor de Dret que s'allotjava al Col·legi d'Espanya. Un catòlic aficionat al jazz que, segons alguns, potser simplement s'hagi marxat a un retir espiritual, i, segons la policia, és un assassí. Comença així una recerca detectivesca en la qual aniran apareixent més cadàvers -el d'un individu anomenat el polonès, el d'una dona gran vídua...-, espies de tots dos bàndols en la incipient Guerra Freda, delators, monàrquics i neofeixistes, conspiracions, connexions vaticanes i de fons el boogie woogie, el ritme de moda que, com tantes coses que fascinen a Itàlia en reconstrucció de la postguerra, ha arribat des dels Estats Units amb les tropes d'ocupació. Ningú diu tota la veritat. L'investigador es mou en una realitat en la qual funcionaris fidels i exemplars apliquen el principi que, en determinades situacions, el crim és un acte de servei a l'Estat. O, com diu Polo, "l'Estat consent als seus servidors actes que mai permetria si no els considerés necessaris per a la conservació de l'Estat".