Contando atardeceres

Hi ha vegades que el destí s'entesta a posar-te una persona davant constantment i, si alguna cosa he après amb el temps, és que la vida et pot donar segones oportunitats. Després de la mort del meu pare, un viatge improvisat amb la meva amiga Laura em va regalar primer el qui: Javi i després l'on: la seva illa. Aquell intens estiu va portar emocions trobades a la meva vida: la incertesa d'un futur on la Lucía es va convertir en la meva màxima prioritat i el retrobament amb persones del passat que mai se'n van anar. I és que són només uns segons els que triguem a passar de la felicitat més absoluta als dubtes infinits. Els mateixos segons que triga el sol a amagar-se. I així, comptant capvespre, vaig descobrir que amb cada posta de sol arriba la promesa d'un nou dia.