Cuando el tiempo deja de existir

Qui m'havia de dir que podria començar de zero? Que tindria l'oportunitat de viure la meva vida com ni tan sols m'havia atrevit a imaginar? Després d'anys envoltada d'una ombra, per fi puc sortir, ser jo mateixa. Començo de nou en una ciutat lluny del meu passat i els meus fantasmes, on només m'he d'esforçar per encaixar, fer amics i ser feliç. Aquest és el meu únic objectiu. I, encara que sigui complicat i solitari desprendre's dels mals records i deixar de castigar-me a mi mateixa, qui em diria que el trobaria a ell per ajudar-me? Qui és ningú per dir-li a una altra persona que passi pàgina? Que ja és hora de deixar de martiritzar-se? Fa anys que vaig decidir limitar la meva existència a una vida senzilla: amb una feina normal i envoltada de la meva família. Sensacions molt més profundes no tenen cabuda en mi, llevat que busqui ensorrar-me de nou, i no em puc permetre això. Un altre cop no. Però qui sóc jo per prendre aquesta decisió quan el destí ha estat tan capritxós de posar-la a ella en el meu camí?