De la amistad con una montaña

Per què són tan fascinants les muntanyes? Antany temudes com a horribles mols de pedra, són considerades des de l'època de Rousseau com un lloc d'alleujament i serenitat, en contrast amb les degenerades ciutats, i desperten una atracció que no decau. Fill de la neu i els avets, criat a Àustria i Suïssa, l'autor també té una relació molt especial amb el tema: com més alt puja, més proper és el retrobament amb la seva joventut. De manera que aquest llibre és, en realitat, una mena d'autobiografia sensorial on tot contribueix al record del passat. Escalar vol dir oxigenar l'esperit, tornar a connectar ànima i cos en un únic bucle, un exercici d'amistat que uneix els companys de cordada... Però, per què pujar al cim si només és per tornar a baixar, per què el dolor d'ascendir es converteix en plaer, perquè l'absurditat d'aquesta pràctica fa que l'absurditat de l'existència sembli trivial, quina metafísica del que és absolut està aquí en joc; quin desafiament al temps, a l'envelliment, al pànic i al perill? Queda espai per a una ontologia de l'heroisme als nostres temps posttheroics? Amb un estil resplendent i sensual aquest assaig és un compendi de coses vistes i llegides, de literatura i filosofia, dels rituals d'una pràctica apassionada i de preguntes sobre la destrucció del nostre ecosistema; el crepuscle d'una manera d'entendre l'aventura i, darrerament, el sentit de la vida.