¿De la cultura no se vive?

La pregunta lapidària "De la cultura no es viu?" va ser atribuïda fa uns anys a un conegut ministre italià. Tot i això, als països de la Unió Europea, que des de fa segles han fet tot el possible perquè l'art, la història i el patrimoni es converteixin en un tret de la seva identitat, la cultura pot i ha de ser no només una palanca de creixement civil i democràtic, sinó un factor estratègic per al desenvolupament econòmic sostenible, una clau possible, després de la pandèmia i les seves conseqüències sanitàries i socials, per començar a escriure el capítol següent, amb una mirada àmplia i inspirada. Com el mateix autor assenyala: "Invertir en la cultura no és només un deure constitucional, sinó una gran oportunitat econòmica". Aquest llibre també és un manifest d'idees i un diari de viatge de l'exministre italià Dario Franceschini, un dels líders polítics més carismàtics d'Europa. Un viatge que ens posa davant dels desafiaments de la indústria cultural a Europa per ratificar la seva necessitat com a atorgadora de qualitat de vida, garantia de l'Estat del Benestar i motor econòmic, proporcionant un balanç de les dificultats trobades, les preguntes obertes i les idees per al futur.