Domèstica maragda

Els poemes de Domèstica maragda revelen la intimitat de diferents dones: en les cases, les estances o fins i tot els objectes que habiten, l'autora hi troba empremtes incontestables de la seva idiosincràsia, a partir de les quals recrea tot un món d'absoluta complexitat. En els seus versos -precisos, incisius, d'una bellesa descarnada-, la llar esdevé l'espai de la feminitat per excel·lència, i l'aproximació poètica a la seva creació física i simbòlica suscita profundes reflexions sobre la vida domèstica, el valor de les cures, la sexualitat en la vellesa, el pes dels vincles afectius, l'omnipresència de la mort i la dimensió física del dol. Un testimoni extraordinari del poder de la paraula com a refugi del record en cerca d'una veritat eternament esquiva i pregona.