Don't fuck the police

A l'era digital i globalitzada, la delinqüència s'ha estès i professionalitzat amb una força i velocitat desconegudes, però el model policial encarregat de combatre-la continua desfasat, paralitzat per la por i la correcció política. Mentre que el poder polític s'ha ocupat durant dècades de protegir els interessos abans que els dels ciutadans, impedint qualsevol millora, el poder mediàtic qüestiona avui l'autoritat policial amb una insistència i agressivitat inèdites. Don't fuck the police ens adverteix que el menyspreu polític i la rendició cultural tenen un alt preu per a la nostra llibertat i seguretat. Les zones de les grans ciutats on no entra la policia no paren de créixer. És més probable que mai que els nostres fills pateixin violència sexual o de colles. Barcelona ja és una ciutat molt degradada pel crim i els disturbis. Àmplies zones del Llevant i el sud d'Espanya són paradisos del crim organitzat. En canvi, es dediquen recursos ingents a maquillar les estadístiques i fomentar la propaganda per assegurar a l'opinió pública que "tot va bé", blindant el discurs oficial perquè no canviï res. Potser és massa tard.