El corazón de los ahogados

Des de Tombuctú, Doudou i la seva dona fugen de la guerra en direcció a Melilla per buscar una vida millor. Després de múltiples abusos per part de la policia marroquina i de les màfies que treuen profit de la seva desesperació, aconsegueixen pujar a una pastera. Ella està embarassada i temen morir al mar, ofegats. Al petit cementiri de l'Illa d'Alborán, apareix un cap mutilat d'origen africà, envoltat de gavines decapitades amb caps de nines de porcellana al seu lloc. Un illot habitat només per un reduït destacament de l'Armada espanyola, amb l'objectiu de preservar el territori nacional davant de la possible arribada de migrants, vius o morts, i de vetllar per l'ecosistema protegit de la zona en col·laboració amb un biòleg de la Junta d'Andalusia. La sergent Julia Cervantes, Infant de Marina experimentada, és enviada amb el contingent que es desplaça a Alborán després del macabre descobriment. A la seva vida només queden el seu fill Mario i la seva mare. Després de diversos anys, segueix sense poder superar la mort del marit. Durant una terrible tempesta, queden totalment incomunicats amb l'exterior i des de la megafonia del far comencen a escoltar una estranya cançó de bressol: "Deu soldadets se'n van anar a sopar; un es va asfixiar i en van quedar nou". Quan es comencen a succeir els assassinats, el terror es desferma a l'illa. La Júlia ha de trobar el culpable si vol tornar sana i salva al costat del seu fill però, ¿hi ha algú més a l'illa o l'assassí es troba entre els camarades?