El descubrimiento de Europa

Aquesta nova obra d'Esteve Mira Caballos desmunta el vell tòpic que sostenia que la presència d'indígenes americans al Vell Món es va limitar a un grapat que van portar alguns descobridors, com Cristóbal Colón, però la realitat és que hi va haver un trànsit d'indígenes amb destinació als mercats esclavistes europeus. Fins a mitjans del segle XVI van entrar a través del port de Sevilla i, a la segona meitat de la centúria, per Lisboa. Molts altres van arribar voluntàriament: uns, per conèixer els secrets de la terra -com un turista del segle XXI- i, altres, per sol·licitar els seus drets, acudint personalment a la cort per entrevistar-se amb el sobirà. El mateix reclamaven terres dels seus avantpassats, que privilegis -com escut d'armes, o el dret a portar armes o fer servir cavalls-. Uns van retornar a la seva terra natal mentre que altres van romandre a terres europees, adaptant-se a una nova forma de vida. Eren vassalls, havien après la llengua castellana i eren catòlics practicants, per la qual cosa despertaven menys recels que altres minories ètniques. Com van sobreviure? Què van pensar de la civilització europea? A què es van dedicar? Com es van comportar? Són preguntes a què aquest llibre tracta de donar resposta.