El diario de José Toledo

El diari de José Toledo (1964) està considerada com la primera novel·la de temàtica homosexual publicada a Mèxic. Utilitzant parcialment el recurs literari del diari íntim, narra la història d'un noi -José Toledo, un funcionari de vint anys- que pateix per l'absència i el desinterès del seu amant Wenceslao, un altre jove aturat i amb tendència al sadisme, que en ocasions es transvesteix o es prostitueix. Incapaç de veure la realitat, José s'auto-enganya teixint una història d'amor irreal, a la qual aposta tot, fins i tot la vida, mentre que el seu amant, sense poder assumir les seves pulsions, emprèn una mena de fugida que el porta a allunyar-se de ell i del seu entorn familiar i que donarà lloc a una sèrie de vivències marcades per la insatisfacció permanent i el sofriment, derivats del sentiment de culpa, la manca d'acceptació i el fracàs. De final tràgic -que ja s'anuncia explícitament des de la primera pàgina- i ambientada en els anys finals de la dècada de 1950, el text és, també, una àcida crítica social a la moral pública i privada del Mèxic de llavors, on imperava la homofòbia, la hipocresia i la violència contra els dissidents sexuals i les dones; la societat d'un país en transformació sumit en una profunda crisi econòmica i social i en la qual els signes de malestar es multiplicaven en forma de protestes al carrer, que pocs anys després desembocarien en els successos de 1968. Aquesta novel·la, malgrat la seva importància històrica i de la gran quantitat d'estudis acadèmics que ha merescut, ni tan sols al país on es va escriure ha estat tractada amb justícia pels editors: la seva edició original en 1964 va ser a càrrec de l'autor i la segona i última es va dur a terme en un moment ja tan llunyà com 1988. Des de llavors no ha tornat a ser editada, pel que actualment resulta inhallable.