El espíritu de la ilustración

Després de la mort de Déu i el desmembrament de les utopies, la nostra època sembla llençada a la incertesa. Molts dels esforços intel·lectuals estan destinats actualment a trobar un marc comú sobre el qual fonamentar els actes i els discursos. I la història ens demostra que no estem sols en aquesta tasca. Tzvetan Todorov analitza en aquest assaig el vessant humanista de la Il·lustració, un període d'agitació i de debat en què destaquen pensadors de la talla de Rousseau, Kant, Voltaire o Diderot; un moment clau dins la història del pensament a Occident on es va tractar de donar forma -des de plantejaments desvinculats tant dels dogmes religiosos com de pensaments heretats i tradicionals- a qüestions com l'autonomia de l'home, la fi última de la nostra espècie, la felicitat o la possibilitat d'arribar a establir postulats universals. Un projecte intel·lectual, un esforç de pensament crític que va aportar eines valuoses i una orientació que va establir les bases per pensar en els problemes del nostre temps amb la premissa inexcusable de no acceptar raonaments simplistes ni veritats dogmàtiques.