El estupor y la maravilla

Fascinat per la idea de custodiar obres d'art, Alois Vogel treballa com a vigilant del Museu dels Expressionistes de Coblenza, la seva ciutat natal. Després de vint-i-cinc anys com a empleat en aquesta institució, comença a escriure les seves memòries, on dóna compte d'una vida anodina i insignificant en aparença, però d'una intensitat realment sorprenent. Maniàtic fins a extrems grotescs, però també tendre i enamoradís, Vogel ens narra, com ho faria un nen que veu el món per primera vegada, les històries que inventa sobre els visitants que entren a la sala; la seva turmentada o amistosa relació amb els seus companys; les seves sensacions i els seus sentiments davant dels grans mestres de l'expressionisme alemany; la seva afició a la cervesa ia la soledat, entesa com a camp d'experimentació... Totes les seves reflexions, tan absurdes com aclaparadores, així com les seves reaccions, reveladores sempre d'una timidesa estructural, en fan un tipus tan solitari, extravagant i marginal, com misteriosament entranyable i familiar. Els seus infinits col·loquis imaginaris i les seves pràctiques de silenciament el fan descobrir l'extraordinari món del que és petit.