El fondo del puerto

Molt abans que Tom Wolfe i companyia s'inventessin el concepte de "Nou Periodisme", Joseph Mitchell ja estava practicant una cosa molt similar als seus avui llegendaris articles per a The New Yorker. Dels diversos llibres en què es van anar recopilant, aquest sempre ha estat considerat com el millor i més representatiu de l'estil Mitchell. Reuneix sis peces escrites a les dècades de 1940 i 1950. Són textos independents però vinculats entre si, perquè en tots ells l'autor ronda pel front marítim de Nova York i explora una ciutat molt allunyada de les postals turístiques. Mitchell descriu les zones portuàries, el riu Hudson i l'East River, el mercat de peix, les ja desaparegudes instal·lacions dedicades al cultiu d'ostres, un vell cementiri a Staten Island, barcasses, gavarres, barques de pesca i personatges singulars com Sloppy Louie, el propietari dun restaurant. Retrat del ventre de la ciutat i també d'un món que desapareix, d'històries del present i de llegendes del passat, de tipus excèntrics, El fons del moll és una prodigiosa crònica de Nova York i els seus habitants: periodisme de primera i gran literatura.