El genocidio armenio

Entre 1915 i 1922 -anys de la batuda contra els intel·lectuals armenis de Constantinoble i l'incendi d'Esmirna respectivament- el règim dels Joves Turcs va perpetrar el Genocidi Armeni, la destrucció del poble armeni al territori de l'Imperi otomà. Era la darrera etapa d'un cicle de matances i de violència que es remuntava a finals del segle XIX. El camí que va conduir als barris armenis en flames ia l'abandonament de les dones i els nens perquè morissin als deserts de Síria va partir de despatxos ministerials, d'oficines policials i de reunions en societats secretes d'oficials otomans. Hi van participar soldats i poetes, metges i juristes, autoritats i funcionaris. Tot i això, la història d'aquest genocidi no és només la del crim, sinó també la de la resistència. Allà on van poder combatre, els armenis van barallar. Molts van lluitar fins a la mort. Altres van aconseguir fugir a Europa oa Amèrica. Van ser testimonis de l'extermini diplomàtics, missioners i soldats estrangers al servei de l'Imperi otomà. En un període de només set anys, la vida vibrant de les comunitats de l'Armènia històrica havia desaparegut. Aquest llibre explica aquesta història.