El poder y la caza de personas

A partir d'aquest gir, la caça, amb tota la trama de conceptes que la travessa, com ara el rastre, la batuda, o la peça, es converteix en l'eix central d'un relat que ens acostarà a la manera com un règim de poder s'abalança sobre les persones. Però no pas de qualsevol persona. El poder que caça plana sobre aquelles subjectivitats que encarnen l'existència d'un risc i, al seu voltant, rastrejant-les, irromp la necessitat de neutralitzar-les, de capturar-les, d'expulsar-les. A aquestes altres subjectivitats, que aquí apareixeran majorment sota les figures del (sospitós de ser) terrorista i del migrant, se les pot caçar i, potser, se les ha de caçar. La caça de persones nomena una mutació del bélic impulsada pel discurs hegemònic del securitari, una forma de guerra en constant moviment que busca donar compte del subjecte amenaçador. Aquest llibre s'endinsa en aquest entramat bèl·lic, en les condicions de possibilitat, en el desplegament i en les violències constitutives. El poder i la caça de persones ens narra com encarem avui altres guerres, altres caçadors i altres preses. No hi ha dubte que abordem una temàtica singular que, des del mateix inici, conceptualitzada en aquests termes, hauria de comportar sorpresa, si no reticència. Estem davant d'un poder que caça persones?