El sitio de Leningrado

872 dies de bloqueig: des del 8 de setembre del 1941, quan la Wehrmacht va tallar l'últim camí d'entrada a Leningrad, fins al 27 de gener del 1944, en què l'Exèrcit Rojo va aconseguir aixecar el setge. El lloc de Leningrad és una de les pàgines més tràgiques de la història de la humanitat. El bressol de la Revolució d'octubre i l'encarnació de la cultura russa, Leningrad era un símbol que els nazis volien destruir: "El Führer ha decidit esborrar Petersburg de la faç de la terra. Després de la derrota de la Rússia soviètica no hi hauria interès algun per a l'existència d'aquest gran poblat", deien les ordres de l'OKW a les forces atacants. Al voltant de tres milions de persones habitaven l'antiga Sant Petersburg. Les vies fèrries, les carreteres i els passos marítims estaven tallats i l'aïllament era total. L'hivern rus, la manca d'aliments i els constants bombardejos es van convertir en la vida quotidiana dels habitants de la ciutat. Entre les flames es va consumir l'esperança de supervivència de desenes de milers de persones. Però, durant els moments més crítics, quan l'exèrcit alemany va envoltar la ciutat i el destí de Leningrad penjava d'una agulla, la ciutat no es va rendir. En un dels exercicis de fortalesa més increïbles de la història, Leningrad sigui va convertir en un símbol de resistència. Aquest llibre recull, mitjançant articles signats per historiadors i periodistes especialitzats en la matèria, diferents aspectes d'aquest episodi fonamental de la II Guerra Mundial. Des dels perfils dels comandants més destacats de tots dos bàndols a la narració de l'estrena de la Simfonia núm. 7 de Dmitry Xostakóvitx, passant per la intervenció dels soldats espanyols de la Divisió Blava, la batalla de Krasny-Bor o els foscos episodis de canibalisme que van passar entre els carrers de la ciutat.