El sótano

Instal·lada al cansament crònic, fruit d'una inespecífica malaltia, la narradora d'aquesta novel·la decideix ingressar a una clínica de luxe dissenyada eficaçment per restaurar cossos malalts. Allà s'envolta d'un selecte grup de pacients que, com ella, s'entreguen als tractaments -alguns secrets i altres d'experimentals- que els subministren al soterrani de l'edifici. Entre els seus companys hi ha Rubén, que actua com a mestre de cerimònies, i la seva dona Dolores, amb qui la protagonista entaula una amistat incerta. També la senyora Goosens i el seu nebot Adolfo, que semblen guarir i empitjorar, respectivament, a ritmes sospitosos. En comú tenen una màxima: "Les misèries ens les callem tots per dignitat". Però quan la millora física de la protagonista no arriba, quan les dinàmiques del grup semblen obligar els seus integrants a triar entre solitud o tirania, els recels emergeixen. I si el que és estrany és precisament estar sa? Si la identitat, potser més malalta que el cos, es pot convertir en un llast, seria preferible acceptar-ne la dissolució o intentar oposar resistència? I, davant del que sembla el principi de la fi, val la pena dedicar esforços a escriure, en paraules de la narradora, "una novel·la de trama mèdica, sòrdida i criminal"?