El último horizonte

Què en sabem de l'univers? Sens dubte, molt. Sabem la seva edat, la seva estructura, què conté i com va evolucionar fins a convertir-se en aquest espai ple de galàxies, estrelles i planetes que coneixem. La història de com la física moderna ha arribat tan lluny en el camí del coneixement del cosmos és també una extraordinària aventura científica, sobretot si pensem que fins fa poc més d'un segle no en sabíem res. Una increïble gesta per la qual ens acompanya l'astrofísic i divulgador Amedeo Balbi a la primera part d'aquest llibre. Però aleshores, ja ho sabem tot? Per descomptat que no: encara que estem segurs de l'estructura general del cosmos, ens falta definir amb exactitud tots els detalls. Balbi ens convida a endinsar-nos en les darreres fronteres on es desenvolupa la investigació astrofísica, a la recerca de la confirmació de la teoria inflacionària, de la matèria fosca, o de l'explicació de l'expansió accelerada de l'univers. Una frontera on estem lluny de trobar una resposta definitiva a algunes qüestions bàsiques: l'univers és finit o infinit? Si l'espai i el temps han començat, tindran també un final? Les lleis de la natura podrien ser diferents? Hi ha altres universos a més del nostre? Per enfrontar-nos a aquestes preguntes amb les eines de la ciència, hem d'anar més enllà de l'últim horitzó, on el que ha passat als orígens de l'univers està amagat als nostres ulls per un mur de foc, on els mesuraments que hem fet poden deixar de ser vàlids , on potser descobrim que la física que hem desenvolupat només descriu un moment breu i un espai limitat d'un cosmos molt més gran i inabastable.