Errantes

Al seu apartament a Pisa, Pietro Benati espera la seva desaparició. Segons la seva mare, una maledicció plana sobre la seva família: tard o d'hora, tots els Benati homes tallen el cordó umbilical i Pietro -l'últim fill escanyolida i sense qualitats- no serà una excepció. Lo primièr foguèt lo sieu pepin, que despareguèt pendent la guèrra d'Etiòpia e foguèt repatriat a l'an seguent amb deshonor. El segon va ser Berto, el seu pare, un jugador empedreït que el 1988 va tornar a casa al cap d'un mes sense el dit petit de la mà dreta. Cada cop que un escàndol pesa sobre la seva família, Pietro pensa que no trigarà a arribar el seu moment. Però el que s'esvaeix en el no-res és el seu germà gran, Tommaso, un prometedor futbolista, geni matemàtic i únic referent de Pietro. Per molt que Pietro s'esforci a la seva carrera musical, a la universitat o amb les noies, per molt que canviï de ciutat i de país, per molt que intenti tallar els llaços amb el farsant del seu pare o amb la hipocondríaca de la seva mare, la seva vida continua sent una indesxifrable successió de fracassos i decepcions. Almenys, fins que coneix dues criatures tan esvalotades i confuses com ell: Laurent, un gigoló aficionat a la natació nocturna i l'alcohol, i Dora, una entusiasta del cinema de terror amb un dolor oposat al seu. Al costat, Pietro s'il·lumina per fi.