Exilio Topanga

Igual que Ulisses va emprendre el retorn des d'una Troia derrotada a la seva llar a Ítaca, i en el seu periple va trobar obstacles i temptacions, la veu que s'escolta en aquests poemes també intenta -malgrat les dificultats- tornar a un lloc que reconeix com a seu: Topanga, que aquí no vol dir casa sinó exili, lloc de pau per tornar a connectar amb tot. En el seu primer llibre de poemes, Enrique Bunbury ha escrit la particular història d'aquest viatge. Aquí es busca una casa, però no només: en aquest procés -en aquesta Odissea- s'aprèn i es desaprèn, es reflexiona sobre el món que ens envolta -i que moltes vegades ens engoleix-, s'estima i s'intenta comprendre. Exili Topanga compte -des de la tendresa i la ironia, des de la cruesa, des de la crítica social fins a la demora en el paisatge, no postal sinó símbol- un viatge de l'heroi que es comprèn com un viatge de l'antiheroi: en aquests poemes es diu per telèfon a personatges que tenen molt a veure amb els dels relats de Carver, es mira als que passegen per les males carrers igual que pels poemes de la generació beat, se somia un espai propi en el qual conflueixin la lírica, la consciència i la realitat.