¡Fernán González!

Fernán González, embrancat en els seus pensaments, es preguntava per què el seguien els homes. Els més veterans ho havien secundat en mil batalles i durant anys havien acudit a la seva trucada per defensar-se de les olives gairebé cada estiu. L'havien acompanyat en incursions contra els musulmans per expandir el territori castellà al sud del Duero, en un joc constant d'avenços i replegaments a costa de la mort de molts companys. Havien vist el comte victoriós a Simancas i humiliat pel rei de Lleó. I malgrat tantes vicissituds, malgrat tants alts i baixos, els foramuntans seguien confiant en ell. La gent de la bel·licosa Castella li guardava una lleialtat indestructible. I ell no s'enganyava: era per això que el rei Ramiro el volia al seu costat. "Té por que Castella es rebel·li".