Filosofía hispánica

En un lloc de la filosofia, de la història del qual ningú vol acordar-se, hi ha molt que hi ha una gentilhome representant sapiencial de les de llança i artillers, arrelament antic, liceus prims i intel·lectuals corredors. Una olla de molt més que llegats grecs, llatins i cristians, escolàstica moltes nits, duels i trencaments antropològics epocals, colomins existencials intemporals, que bé consumeixen les tres parts de la comuna hisenda cultural. La resta: teòlegs, moralistes, científics, polítics, assagistes i fins i tot poetes d'una mida i velleria universal molt fina. Una casa de saber amb amos i dames que passen dels 20 i els 40, mossos i rocins tan bons que han sustentat com a pocs el camp i la pau de l'occidental cultura. Frisant la nostra saviesa no menys edat de cinc-cents anys: era i és de complexió ferma, seca, espiritual, històrica, vitalista, crítica, matinera i visionària, i de molts enemics que li han caçat. De vegades titllada d'inexistent, mundana o quixotesca (com els autors que això escriuen), una narració de conjectures versemblants, un conte que és el pensament hispànic, que aquí els expliquem sense que se'n surti un punt de la veritat... La història de la filosofia "espanyola" com no te l'havien explicat. Que gairebé no se n'ha explicat. Que t'haurien d'haver explicat.