Flores en la basura

Una de les joves que va emigrar els anys més durs de l'última crisi econòmica torna a Espanya i analitza amb nous ulls el que havia deixat enrere. Violeta Serrano és una dona que pertany a aquesta generació nascuda a finals dels vuitanta, que semblava tenir-ho tot: democràcia consolidada, estat de benestar assegurat i un matalàs europeu que semblava etern. Però alguna cosa es va trencar, les certeses van volar per l'aire i d'aquella runa van néixer aquestes frustracions. Aquesta obra és, en definitiva, un viatge a les entranyes d'una generació de què molts parlen, però pocs entenen. Un exercici d'honestedat intel·lectual on l'autora es mira al mirall no per adular-se, sinó per ficar-se al fang del seu temps i fer preguntes incòmodes que pocs s'atreveixen a respondre. Parla als seus parells, a milions de persones repartides pel món que ronden els trenta anys, hiperformades i que no volen resignar-se a la precarietat perpètua. Però també mira enrere i recupera el valor dels nostres pares i avis com a antídots per a la desesperança.