Herriak ez du barkatuko

ETA va assassinar el pare d'Oihana fa vint-i-dos anys, quan ella en tenia dinou. La ferida d'Oihana continua viva, però no en parla amb ningú. Tampoc no ha explicat res, és clar, als seus fills, encara que en el fons del seu ésser senti que parlar-ne els faria bé a tots. Un dia rep la inesperada trucada d'un antropòleg que recull testimonis de diferents víctimes, i es vol reunir amb ella. Aquesta trobada obrirà l?espita de la memòria. L'autora aborda un tema dolorós amb sensibilitat absoluta, substituint proclames i prejudicis per un profund esforç d'empatia, delicadesa i emoció. Perquè l'ungüent de paraules també pot contribuir a mitigar els vells patiments.