Huaco retrato

Un huaco retrat és una peça de ceràmica prehispánica que buscava representar els rostres indígenes amb la major precisió possible. Es diu que capturava l'ànima de les persones, un registre que ha sobreviscut ocult en el mirall trencat dels segles. Estem en 1878, i l'explorador jueu-austríac Charles Wiener es prepara per ser reconegut per la comunitat acadèmica en l'Exposició Universal de París, una gran fira de "progressos tecnològics" que compta entre les seves atraccions amb un zoo humà, cimal del racisme científic i de el projecte imperialista europeu. Wiener ha estat a punt de descobrir Machu Picchu, ha escrit un llibre sobre el Perú, s'ha dut prop de quatre mil huacos i també un nen. Cent cinquanta anys després, la protagonista d'aquesta història recorre el museu que acull la col·lecció Wiener per reconèixer-se en els rostres dels huacos que el seu rebesavi va espoliar. Sense més equipatge que la pèrdua ni un altre mapa que les seves ferides obertes, les íntimes i les històriques, persegueix les empremtes del patriarca familiar i les de la bastardia de la seva pròpia estirp -que és la de molts-, la recerca identitària del nostre temps: un arxipèlag d'abandonaments, gelosia, culpes, racisme, vestigis fantasmals ocults en les famílies i la deconstrucció d'un desig tossudament ancorat en un pensament colonial. Hi ha tremolor i resistència en aquestes pàgines escrites amb l'alè de qui recull els trossos d'una cosa que es va trencar fa temps, esperant que tot torni a encaixar.