Humillados y ofendidos

El narrador de la novel·la és, com el mateix Dostoievski, un escriptor la primera obra li ha valgut reconeixement, però que, a poc amic de la societat i de l'adulació, sembla incapaç de prosseguir la seva carrera. Està malalt i ha acceptat, a més, la pèrdua de l'amor: Natasha, la jove a la qual estimava, s'ha fugat amb Aliosha, fill del príncep Válkovski, contra la voluntat dels pares de tots dos. El pare d'Aliosha, un home maquiavèl·lic i cruel, vol casar-ho amb una rica hereva, i no permetrà que ningú arruïni els seus plans; el pare de Natasha, que, per tant, té un plet amb el príncep, creu que la seva filla ha portat l'oprobi a la seva família i la maleeix. Nietzsche deia que Dostoievski era "l'únic psicòleg de què havia d'aprendre alguna cosa" i en aquesta novel·la assistim en veritat a un insòlit i sorprenent anàlisi dels racons de la bondat i el perdó, de la supèrbia i la maldat.