La aguja incandescente

Els poemes de L'agulla incandescent giren al voltant del temps, entès no com a simple esdevenir, sinó com a relat, com a construcció. Per a la poeta, el temps és la suma de moments que han trobat agafador en llocs, en imatges, en els objectes on roman; és l'agulla que teixeix el fil que els ordena i els uneix creant la il·lusió de continuïtat, que els vol dir i els condueix cap a un destí; l'agulla incandescent el filar de la qual tot ho crea i tot ho arrasa. "Desposats de tot / només som / temps / la durada del qual ignorem". Per això, pensar sobre el temps és fer-ho sobre allò que ens constitueix de forma més íntima. La memòria, la identitat, però també la ciència, la filosofia i l'art són, per a l'autora, relats, temps enfilats amb què construïm el món que habitem i la il·lusió d'eternitat.