La balsa de piedra

La bassa de pedra parteix d'un plantejament narratiu audaç. Una esquerda oberta espontàniament al llarg dels Pirineus provoca la separació del continent europeu de tota la Península Ibèrica, transformant-la en una gran illa flotant, movent-se sense rems, ni espelmes, ni hèlixs en adreça al sud del món, camí d'una utopia nova : la trobada cultural dels pobles peninsulars amb els pobles de l'altra banda de l'Atlàntic, desafiant així el domini sufocant que els Estats Units exerceixen en aquells territoris. Una visió dues vegades utòpica entendria aquesta ficció política com una metàfora molt més generosa i humana: que Europa, tota ella, s'haurà de traslladar cap al sud de manera que, en compensació per abusos colonials antics i moderns, ajudi a equilibrar el món. És a dir, Europa finalment com a ètica.