La capacidad de amar del señor Königsberg

Seria possible imaginar una conjunció de circumstàncies que ocasionessin la supervivència de l'individu en aparença menys apte? Per què la naturalesa necessita no només als espècimens més audaços, sinó també als covards o egoistes o tímids o febles? El senyor Königsberg té un caràcter difícil: és esquerp, hermètic, solitari, no pensa com els altres ni falta que li fa, els seus dies estan marcats per unes rutines fèrries, no sol caure bé ni tampoc és l'home més atractiu del món. Però té determinació. I, quan alguna cosa se li fica entre cella i cella, després dels seus grans ulleres de vidres quadrats, sap estimar com ningú. Quan tot canviï i s'enfonsi al seu voltant, ell romandrà impassible. On altres sucumbeixin, ell superarà les vicissituds sense grans esforços. Quan el planeta sencer es transformi, no una sinó diverses vegades, ni els girs més absurds alteraran gens ni mica la immutabilitat del senyor Königsberg. I és que ni tan sols els canvis de gènere de el nou llibre de Juan Jacinto Muñoz Rengel, que mutarà de la novel·la-Bartleby a la fantasia, a la ciència ficció, al pulp, la literatura postapocalíptica o la utopia feminista, seran capaços d'alterar. Cap d'aquests cataclismes. Perquè no és possible trobar un protagonista més a prova de bombes.