La casa junto al río

Giacomo Casadio era un home solitari de temperament malenconiós, dotat d'una gran imaginació i amb el talent dels visionaris. Tenia pocs amics i complerts els quaranta-cinc anys no havia tingut mai xicota. Fins al dia que en una festa de poble una gitana es va creuar pel camí. Feia temps que Giacomo s'hi havia fixat: era alta, tenia un cos esvelt i una cabellera negra que arribava a la cintura. Ell sempre l'havia esquivat, cohibit per la seva arrogància; però aquell dia la gitana se li va acostar, li va llegir el futur al palmell de la mà i poc després es van casar. Hi neix una saga familiar que recorrerà dos segles d'història. La meitat dels seus descendents seran somiadors d'ulls blaus i cabells clars com Giacomo, mentre que l'altra meitat tindrà els cabells foscos, els ulls negres i la sensibilitat de Viollca. Tots ells seran protagonistes del relat íntim i èpic d'una família marcada de manera indeleble per la fosca i terrible profecia que Viollca va llegir a les cartes en una nit de tempesta.