La estación del pantano

Aquest llibre inventa una hipòtesi: què va passar durant l'any i mig en què Benito Juárez, que acabaria sent el primer president indígena de Mèxic, va viure bandejat a Nova Orleans? És en aquest "buit marcat pel punt ia part" a l'autobiografia de Juárez on comença la narració. Acompanyat per un petit grup d'exiliats polítics, Juárez desembarca el 1853 en aquesta ciutat hedionda que, situada a la vora d'un pantà, els absorbeix com una esponja. S'hi rendeixen al fang, a les flors de gessamí, a la música, a l'estranyesa de l'idioma i a l'insuportable estiu, però, sobretot, es donen de cara amb la descarnada realitat del comerç d'éssers humans, un mercat que mai s'atura. Descobriran que Nova Orleans és un rusc d'identitats heterogènies on es venen dones capturades pels carrers i on el capitalisme mostra la seva pulsió primitiva, la més esperpèntica.