La letra herida

Escriptors inadaptats i inconformistes, angoixats i superdotats, es reuneixen en un llibre el nexe comú del qual és l'autodestrucció. Les vies per a això, diverses: voluntàries o inconscients, definitives o passatgeres, violentes o discretes. Amb el precedent literari de Werther i el tedi vital que exemplifica com ningú Cioran, sorgeixen a "La lletra ferida" aquells que van abusar de la beguda (Fant, Bukowski, Rulfo, Pessoa) o de les drogues (Ginsberg, Kerouac, Capote, Dick , Thompson); aquells que van patir depressions com Toole, Woolf o London, van tenir personalitats dements, cas de Nietzsche, Hamsun o Strindberg, o en van unir part en un mateix destí suïcida. Tot queda envoltat de textos que parlen de la malenconia i la bogeria, per mitjà d'un altre grup d'autors i estudiosos. A això s'hi afegiria un esfereïdor prefaci en què Toni Montesinos parla de per què ha dedicat tants anys a interessar-se per artistes sofrients, des d'un rerefons íntimament autobiogràfic, amb la figura paterna darrere, llunyana i present, destructiva no només per a si sinó, sobre tot, pel seu fill.