La leyenda de Sigurd y Gudrún

Fa molts anys, Tolkien va compondre la seva pròpia versió, que es publica ara per primera vegada, de la gran llegenda de l'antiguitat nòrdica, en dos poemes relacionats entre si als que va donar els títols de La nova balada dels völsungs i La nova balada de Gudrún. A La balada dels völsungos es relata la història del gran heroi Sigurd, el caçador del més cèlebre dels dracs, Fàfnir, del tresor del qual es va apoderar; del despertar de la valquíria Brynhild, que dormia envoltada per un mur de foc, i de les seves esponsals; i de la seva arribada a la cort dels grans prínceps a qui anomenaven els niflungs (o nibelungs), dels quals es va convertir en germà de sang. En aquesta cort va néixer un gran amor, però també un gran odi, alimentat pel poder de la feiticeira, mare dels nibelungs, iniciada en les arts de la màgia, de les transformacions i de les pocions d'oblit. En escenes de dramàtica intensitat, de confusió d'identitats, passions frustrades, gelosies i amargues lluites, la tragèdia de Sigurd i Brynhild, del nibelung Gunnar i la seva germana Gudrún, es fa més intensa fins al final amb la mort de Sigurd a mans dels seus germans de sang, el suïcidi de Brynhild, i la desesperació de Gudrún. A La balada de Gudrún es relata el seu destí després de la mort de Sigurd, el seu matrimoni en contra de la seva voluntat amb el poderós Atli, sobirà dels huns (l'Atila històric), l'assassinat d'aquest a les mans dels germans nibelungs de Gudrún, i l'espantosa venjança que aquesta duu a terme.