La vida en llamas

El 2006, Luis Alberto de Cuenca va obtenir el Premi Ciutat de Melilla per La vida en llamas, on es decanta clarament pel classicisme poètic, per la cultura com a salvació davant el dolor que assola el món. La serenitat del seu anterior poemari, Sense por ni esperança, no s'ensorra, però tremola davant la realitat del lloc comú i l'estupidesa, malsons que porten a la desolació i la tristesa. De nou la cultura popular es fa amb els clàssics, als quals convida a acostar-se com una forma de divertiment, com a via d'escapament davant l'amenaça de la mort o la desesperança. La salvació vindrà per l'humor i l'amor, reflectit a la secció final del llibre, "El jardí d'Alícia", on el dolor es cura en uns braços còmplices.