Las sirenas de abajo

Els versos d'Aurora Luque "la més grega de les nostres escriptores modernes" a ulls de Jaime Siles, parteixen d'una afinitat amb la tradició clàssica que permet alhora poetitzar les inquietuds del nostre temps amb extraordinària sensibilitat i agermanar-nos amb la humanitat sencera. Des dels primers poemes d'Hiperiónida (1981) fins als celebrats versos d'"Un nombre finit d'estius" (2021), Premi Nacional de Poesia 2022, el cant a la cultura i la vida del Mediterrani, l'hedonisme com a replica a la finitud, l'exaltació dels sentits i el cultiu de l'esperit són algunes de les cales on fondeja la "poètica solar" que celebra la vida, fràgil però pletòrica, i les seves ofrenes ambivalents, la bellesa, l'amistat, el desig, així com la insubornable autonomia de la poesia. Quina "camarada d'Ícar", la poeta ha solcat durant vint anys el cel buscant "aquella esplendor de l'experiència" que ens permet saber-nos vius, i la seva poesia reunida en aquesta edició.