Lo que la nieve susurra al caer

Per a Hunter, la música és molt més que un conjunt de notes donant forma a una melodia. Les cançons que compon són un refugi. Acords que parlen de somnis i pors. De ganes i mancances. Compassos que il·luminen les ombres del fred i solitari món en què ha crescut. Muses que han transformat el seu passat en un present brillant. No obstant, aquesta inspiració emmudeix quan troba una carta manuscrita a la seva bústia, que l'obliga a qüestionar-se tot el que sap sobre si mateix. La vida de Willow ha esdevingut una caixa de moments desordenats i somnis frustrats. Sent que ha perdut el seu lloc al món i ja no recorda aquella persona que sempre va voler ser. Mentre la neu cau silenciosa, Hunter i Willow descobriran que el destí no sempre té l'última paraula i que els moments, bons o dolents, ens van convertint en tot allò que som. Que de vegades només cal escoltar el cor per trobar-se un mateix. I que hi ha amors d'hivern, capaços de sobreviure al desglaç i esdevenir cançons eternes.