Los astronautas

Tots sabem des de la infància quines persones formen la nostra família i quins són els llaços que ens uneixen a cadascuna. Tots menys la protagonista d'aquesta novel·la, a qui mai no van explicar que ella també, en algun moment de la seva vida, n'havia tingut una. Què va passar aquells anys perquè tots els vestigis de l'època desapareguessin? Els astronautes narra el desxiframent d'aquest ecosistema perdut en el temps: una fotografia trobada fortuïtament, en què apareix de nena amb els seus pares, il·lumina la realitat de la família amb trenta-cinc anys de retard. Però il·lumina, sobretot, les mancances, els silencis i els secrets sobre els quals es va veure obligada a conformar la seva identitat. No obstant, una història mai no explica la veritat, sinó una veritat...Laura Ferrero parteix d'un fet autobiogràfic per construir una ficció emocionant, per moments esgarrifosa, sobre tots aquests relats que ens inoculen a la infància sobre la nostra pròpia vida i que no ens qüestionem fins que som capaços d'observar-la des de fora. Igual que van fer aquells homes i dones, els astronautes, que van haver d'anar-se tan lluny com fos possible, allà on ningú havia arribat, per poder comprendre, per fi, el que sempre va estar a l'abast de la mà.