Los godos

No hi ha dubte sobre l'origen germànic dels gots -com ho reconeix la majoria dels estudiosos-, sigui quin sigui el punt de vista adoptat: etimològic, filològic, arqueològic, mitològic, antropològic, genètic. Més reserves pot suscitar la seva procedència escandinava, que, tanmateix, no és qüestionable des de criteris toponímics ni pels darrers descobriments arqueològics i paleogenètics. Aquest qüestionament s'ha utilitzat, moltes vegades, per negar la germanitat dels gots. Però, en aquella època, la regió bàltica situada a la meitat nord-oest de Polònia estava habitada per poblacions de llengua germànica. Una altra cosa diferent és la relativa al volum de la migració gòtica. Per tant, hem de concloure que els primers gots constituïen un grup reduït de caràcter aristocràtic i guerrer. Aquesta elit goda actuaria com una mena d'avançada de moviments posteriors de poblacions gòtiques que van seguir la ruta recorreguda pels primers, sent irrellevant, a aquests efectes, que aquests desplaçaments s'originessin al sud d'Escandinàvia oa les costes continentals del mar Bàltic. De la mateixa manera, el seu prestigi i reputació, així com el nucli mitològic de les seves tradicions, va animar altres grups, germànics i no germànics (però, en qualsevol cas, d'origen indoeuropeu, com els baltoeslaus, els getodacis i els sàrmates) a integrar-se a la federació gòtica, creant entre ells una autèntica identitat ètnica que es va mantenir gairebé intacta fins a la desaparició de l'últim regne visigot a la península ibèrica.