Mühlberg

"Vaig venir, vaig veure, i Déu va vèncer", tals van ser les paraules de Carles V després de la batalla de Mülhberg. Perquè Mülhberg va ser més que una batalla: històricament va ser el punt més àlgid de l'imperi, i alhora el començament de la decadència de l'emperador. Comença aquesta història a les riberes del riu Elba. Una, ocupada per les tropes imperials espanyoles, liderades per Fernando Álvarez de Toledo, duc d'Alba; l'altra, pels luterans, comandats per Juan Federico de Saxònia. I aviat el fort corrent de l'Elba, embolicat entre la boira, es tacarà de sang... Però no és aquesta només la novel·la dels fets, crus, latents, encara vius, sinó la de personatges inoblidables, més enllà dels grans noms que han passat a la Història: els soldats Cristóbal de Mondragón i el seu amic Diego Cubero, que s'enfronta a la mort amb l'ajuda de la prostituta Dorothea; Baltasar Carrillo, arcabús gadità assedegat de matar luterans, i la seva compadre, més cabal, Íñigo Mendizábal; l'espia Norbert Bachmann, intel·ligent mercenari, o Barthel Strauchmann, habitant de Mülhberg a qui deuran els imperials la victòria... Ells són uns quants, però n'hi ha molts més. I val la pena conèixer-los.