Midiendo el cielo y la Tierra

Els científics de l'Antiguitat van aconseguir prodigioses gestes en obtenir algunes estimacions preliminars de la mida del nostre planeta i la distància dels astres més importants. El seu treball va estimular les generacions que els van seguir, dotades de millors eines matemàtiques i instruments més precisos, que no obstant es van enfrontar a un difícil puzle lògic: hi ha una curiosa simetria en el mesurament del cel i la de la Terra. Per determinar la posició geogràfica, la distància entre dues localitzacions o fins i tot la mida de la mateixa Terra era imprescindible fer mesuraments dels astres, com ara trobar l'alçada d'una estrella. Però aquesta relació era recíproca, i estimar la posició i la distància als astres només era possible mitjançant mesuraments que tinguessin la mateixa Terra com a patró de mesura o coneixent amb detall la distància entre dos llocs d'observació. La geografia de precisió no era possible sense l'astronomia, ni viceversa. En aquest llibre fascinant veurem com les distàncies en qualsevol dels dos sistemes es van poder obtenir amb certa senzillesa en valors relatius. Tanmateix, va costar molt esforç passar a un sistema de magnituds absolutes que ens permetés accedir als complexos mesuraments actuals.