Nadie se muere de amor

Ella s'acaba de mudar amb el seu xicot a l'edifici, planegen casar-se al juny. Ell viu amb la seva dona i la seva filla petita a la mateixa escala. Un raig de sol tardorenc il·lumina el vestíbul quan es creuen per primera vegada. Només n'hi ha prou amb una mirada perquè tot basculi, perquè els seus mons s'ensorrin. No haurien de sentir desig ell l'un per l'altre, tampoc haurien de sucumbir al brot de l'amor, ni molt menys trobar-se d'amagat, ni besar-se apassionadament, ni estimar-se amb bogeria. Però això el que fan. Exactament això i molt més. No hi haurà manera de controlar el remolí d'emocions que els empeny al precipici. Enganyaran el món que els envolta, només per passar més temps junts, però a quin preu?